cultura àrab

conversa-esmorzar amb dones àrabs del poble

És un privilegi comptar amb la presència de dones de diferents cultures en l’espai del Ritual dels divendres a La Casa Voladora. Fa unes setmanes que de forma espontània vam començar a conversar sobre aspectes quotidians de la vida de les dones àrabs del poble i se’ns va ocórrer dedicar alguns divendres del ritual a la cultura àrab, partint de les històries de vida com a font de saber.

Compartim les qüestions generadores de la conversa-esmorzar que vam gaudir el passat divendres 9 de maig: Quina és la meva història? Per què pot ser important que altres persones la coneguin? Quines curiositats o interrogants genera en les demés persones presents?

Aquestes preguntes-trampolí ens van permetre endinsar-nos en històries personals, l’entramat de les quals conté els secrets de com es vinculen diferents cultures, de com els éssers humans aprenem a obrir-nos a la diferència. Deixo anotats alguns rastres d’aspectes que van sortir en la conversa mentre preníem un te deliciós, preparat a l’estil àrab (te verd amb menta i ben ensucrat) a la terrassa voladora…

Parlem de… com preparar el te / el significat etimològic dels noms propis / els orígens geogràfics / les coses que els xoquen quan arriben aquí / la diferència que senten entre viure en un poble o una ciutat / els prejudicis cap als immigrants en un context de crisi econòmica i social / com i perquè va oscil·lant el nombre de famílies àrabs que viuen al poble / cinquanta formes diferents de dir ‘amor’ / característiques dels pobles de Nador, Xauen i Kenitra / el malestar que els produeix que els diguin ‘mora’ / l’origen de la paraula ‘moro’ /  l’educació escolar dels seus fills aquí / la capacitat d’acollir i el sentit hospitalari implícit en la cultura àrab / estratègies per afrontar situacions de racisme / les maneres de reaccionar davant les adversitats, com a tret diferencial entre la cultura àrab i la cultura catalana, en termes generals / la sensació de que aquí l’ajuda està institucionalitzada però no humanitzada…

Gràcies infinites per parlar-nos des del cor