“Entrar naquela casa era como sair de outros lugares: só o horizonte servia de cercado. Ali dentro nada estava guardado, a casa nao oferecia nem telhado , nem coberta, nem um chao em que pisar. Havia apenas a impressao de ter chegado em algum ponto em que tudo, entao, podia començar. Quem aguentase com firmeza a vertigem inicial que aquela casa suscitava (a maioria mal entrava e já saía com a mudança), recebia uma grande recompensa: uma cama flutuante envolta numa dossel de estrelas. E quem, aos poucos, descontraísse o passo e o pensamento e fincasse ali sua residencia, descobria que a casa abrigava o própio mundo. Naquela casa, estar parado nao era nunca estar parado. Era sempre estar errando e debravando um novísimo lugar” (‘O que é uma casa?’ de Raiça Bomfim i Vania Medeiros)
Amb els infants que vénen els dimecres a Imaginacció estem explorant junts la idea del cos com a casa, com a espai que habitem. En una de les trobades hem explorat històries sobre els rastres i la memòria del cos, fixant-nos en les senyals i les marques que contenen les nostres parets, la nostra pell… “és possible ballar sentint la pell? quantes històries guarda el nostre cos?…” són algunes de les preguntes que ens hem fet i que han permès escoltar històries que els infants narraven amb molt d’entusiasme. Finalment, hem acabat al terrat, seguint amb la metàfora del cos-casa, imaginàvem com deixar rastres en la pell de la Casa Voladora…
Casa Voladora - Casa Nido 