ATLES / Rutes de navegació de joves creatius
(+ info: noemiduransalvado@gmail.com)
RESUM DE LA PROPOSTA
ATLES / Rutes de navegació de joves creatius és una proposta d’investigació i creació col·lectiva que inclou a joves estudiants de Secundària, els seus professors i els dos educo-artistes promotors d’Atles, en Cento Carbó i la Noemí Duran, i un cor molt obert a invitar a qualsevol persona que se senti afí a l’experiència que anem creant plegats.
Mitjançant les metodologies de “Deforma’t” i “Reescriure entre cossos” (una confluència d’eines per a l’escolta, la sensibilitat corporal, la recerca i l’expressió creativa, el treball comunitari) invitem a activar en els joves la capacitat de discernir què els inquieta, què els mou en relació amb el món que habiten, i a posar en marxa, durant un curs escolar, un entramat d’eines pedagògiques innovadores que ens permetran fer ponts entre els seus processos vitals i els aspectes curriculars, dotant de valor el sentit d’estar presents a l’escola.
Necessitats a les que atenem i que són el motor de la nostra proposta: Reescriure junts el relat hegemònic sobre l’adolescència, deixar de veure-la com una ‘etapa conflictiva’ i apropar-nos als joves de manera apassionada per escoltar-los i descobrir amb ells tot el potencial que tenen. Ens motiva trencar la idea de que el coneixement es transmet com un objecte i pretenem compartir metodologies d’escolta i creació col·lectiva que afavoreixen un teixit de vincles afectius en el que tothom es pot sentir protagonista i autor de sí mateix, reforçant l’aprenentatge del sentit cooperatiu, aspecte molt desvaloritzat en la societat actual que prima lògiques individualistes. Volem fer partíceps als joves d’un procés educatiu vital i holístic, que no només té una dimensió cognitiva, sinó que incorpora també la dimensió ètica (les formes respectuoses d’entrar en relació), estètica (el ser viu sensible i la seva capacitat perceptiva, estètica, que es tradueix en la manera d’estar presents, d’habitar-nos) i política (com ens fem públics, compartibles, en comú). Estarem a l’escolta del que els joves tinguin per dir-nos, però detectem també una necessitat forta de la societat de reconnectar amb les arrels, amb el coneixement del que cada territori ens explica en la memòria que guarda. Creiem que part de la sensació de deriva, de nàufrag que experimentem sovint, pot tenir a veure amb el que el sociòleg Zygmunt Bauman exposa en el seu darrer llibre “Retrotopia” (2017). Vista la impossibilitat d’una utopia de futur, d’un ideal de “projecte” fruit de la Modernitat Il·luminada, que s’esvaeix, ara toca buscar altres llocs on anclar-nos, i estem veient, en diferents cultures, aquest gest de la retrotopia que esmenta Bauman: un retorn als orígens, a l’ancestral, una reescriptura urgent i necessària que ens invita a conèixer les històries dels llocs d’on venim. Caminem perquè sabem què deixem enrere.
*
METODOLOGIA
La potència i tret diferencial d’ATLES és que neix de la confluència de dues metodologies experimentades per dos educo-artistes, el Cento Carbó i la Noemí Duran, els quals tenim experiència en diferents contextos educatius que ens han anat ensenyant a millorar i ser més precisos a l’hora d’acompanyar i coordinar processos d’investigació i creació grupals.
DEFORMA’T (www.deform4t.com) és un projecte de (de)formació personal i professional adreçat originalment a educadors en transformació que ens convida a observar-nos més profundament, conèixer diferents modes de viure la potència simbòlica de l’expressió artística, aprendre a crear atmosferes i situacions d’aprenentatge significatius i connectar amb la capacitat de crear noves possibilitats i per tant, noves realitats. La mirada del DEFORMA’T es fonamenta en l’experimentació, en la voluntat d’arriscar-se i exposar-se per veure’s des d’altres perspectives i sortir d’un mateix i dels propis límits. En el camí de dur-ho a terme conflueixen els camins de la des-educació, les metodologies artístiques corporals i l’autoindagació creativa. Després de viure l’experiència deformativa en l’acompanyament a educadors veiem la potència de transferir-ho a l’àmbit dels joves per compartir aquestes pràctiques disruptives que permeten el sorgiment d’expressions que sovint queden ignorades o poc ressaltades en les institucions escolars formals, i justament en el període de l’adolescència pensem que les experiències que proporcionen les metodologies del “Deforma’t” poden ajudar a que els joves es mirin des de noves perspectives i obrin noves rutes d’accés al coneixement i a les relacions personals.
REESCRIURE ENTRE COSSOS (https://casavoladora.wordpress.com/reescribirentrecuerpos/) és un enfocament metodològic que posa l’èmfasi en la memòria i la saviesa del cos. És una aposta per despertar la sensibilitat del ser explorant les capacitat perceptives i expressives des de la subtilesa, el silenci, la poesia… per tal de guanyar una atenció plena en les maneres d’habitar-nos i de relacionar-nos. Des del 2012 aquesta metodologia ha anat experimentant-se en contextos educatius diversos del planeta, enriquint-se amb les aportacions i els aprenentatges de cada indret. Inicialment, és una proposta pensada per a l’acompanyament d’educadors i investigadors, però ha anat derivant en experiències generatives d’espais d’escolta i creació col·lectiva en un sentit ampli (https://casavoladora.wordpress.com/investigacion/). El 2015 com a recull del camí recorregut sorgeix la publicació del llibre “Reescribir entre cuerpos caminos po(e)sibles. Transformar la educación” (Noemí Duran, 2015. Editorial UOC. Col·lecció “Pedagogies Contemporànies”). El potencial de “Reescriure entre cossos” amb joves és que pot ser molt útil per a generar consciència del propi cos, en una etapa on sovint es viuen amb temor i desconeixement els canvis corporals i això influencia en la construcció identitària. Per tant, el treball des de la sensibilitat corporal en l’adolescència pensem que és clau com a base per a la resta de processos exploratoris que es vagin obrint. En el treball de reescriptura entre cossos, posem molt d’èmfasi en les nocions de ‘presència’, ‘gest’ i ‘ritual’, aspectes que treballats de forma conscient enriqueixen la tasca educativa destinada a acompanyar als joves a tenir major capacitat de decisió i participació activa en els processos que viuen dins l’escola.
*
EDUCO-ARTISTES D’ATLES
*
CV
Noemí Duran Salvadó
Data de naixement: 17 de març de 1983. Barcelona
E-mail: noemiduransalvado@gmail.com
Telèfon: 0034 646 26 09 74 (Catalunya)
0057 316 36 11 992 (Colombia)
Web: https://casavoladora.wordpress.com
*
Experiència formativa acadèmica:
Llicenciada en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra, 2005). Diplomada en Magisteri. Educació Primària (Universitat Ramon Llull, 2005). Posgraduda en Llenguatges Sensorials i Poètica del Joc (Companyia Teatre dels Sentits. Universitat de Girona, 2011). Doctora en Arts i Educació (Universitat de Barcelona, 2012).
Experiència professional:
En els inicis de la seva trajectòria treballa en contexts educatius diversos, com a docent d’Educació Visual i Plàstica en diferents escoles de Primària de Catalunya (2006-2012); educadora del Museu Fundació Joan Miró (2007); tallerista de col·lectius socials artístics com “Experimentem amb l’Art” de Barcelona (2006); coordinadora i locutora del programa radiofònic “L’Escola Voladora” a Ràdio Igualada, meritori del Premi en Comunicació i Educació del Diari “Regió 7” l’any 2004. Després de transitar per diversos contextos educatius decideix realitzar un Doctorat en Arts i Educació i realitza la tesi “L’Escola, una conversa amb desconeguts: Recercar amb infants a través de llenguatges artístics” (Duran, 2012) amb una beca FPU (Formació del Professorat Universitari) del Govern Espanyol, que li permet treballar com a docent i investigadora a la Facultat d’Arts i a la Facultat d’Educació de la UB (Universitat de Barcelona) i també viure a Londres, Bèlgica i Jerusalem, en estades d’ investigacio educativa, i ampliar així la seva mirada com a educadora i artista en contacte amb altres realitats. Amb la tesi doctoral, on explora els vincles entre Art, Educació i Comunitat guanya la convocatòria de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya l’any 2010 i això li permet experimentar les formes de posar en escena els coneixements acadèmics en contextos més quotidians. La seva defensa de tesi té lloc en un bar del Poble Sec i obre altres maneres poètiques i sensibles de fer circular el coneixement.
El 2013 emprèn el vol cap a Llatinoamèrica on crea la metodologia “Reescribir entre cuerpos caminos po(e)sibles. Transformar la educación” (Duran, 2017) que posa en pràctica a diferents universitats llatinoamericanes i que actualment ja és una metodologia reconeguda i recopilada en un llibre que la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) edita des de la Col·lecció “Pedagogías Contemporáneas”. En l’actualitat és mestra d’Educació Visual i Plàstica d’Educació Primària a l’Escola Ateneu d’Igualada. Assessora de treballs de Final del Grau en Educació Social de la UOC; membre del Grup d’Investigació DIVERSER, de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Antioquia (Colòmbia), on ha estat coordinadora de l’àmbit d’investigació “Art, Joc i Educació” del 2016 al 2018, i des d’on ha coordinat diferents accions pedagògiques, entre les quals destaca el Congrés Internacional InspirAccions, entre Llatioamèrica i Europa (https://casavoladora.wordpress.com/inspiracciones-2017-catalunya/) (https://casavoladora.wordpress.com/inspiracciones-2017-medellin/). En aquesta estada a Colòmbia també ha donat l’assignatura electiva de “Reescriure entre cossos: presència, gest i ritual” a la Universitat d’Antioquia. El vincle amb el Grup d’investigació Diverser ha permès a Noemí Duran viure una experiència singular: la participació en el programa de Llicenciatura en “Pedagogía de la Madre Tierra” (http://www.udea.edu.co/wps/portal/udea/web/inicio/institucional/unidades-academicas/facultades/educacion/programas-academicos/programas-pregrado/pedagogia-madre-tierra) que és una proposta per a la formació d’educadors tenint en compte les cosmovisions ancestrals dels pobles indígenes. En aquesta trobada la Noemí ha pogut nutrir les nocions de “ritual, presència i gest”, eixos transversals de la seva proposta metodològica-epistemològica “Reescriure entre cossos camins po(e)sibles”.
Des del 2013, a Catalunya coordina “LA CASA VOLADORA. Espai per a la recerca i la creació col·lectiva” (https://casavoladora.wordpress.com) des d’on promou diferents accions educatives. També coordina, actualment a distància, les activitats culturals que tenen lloc a la CASA NIDO (Medellín. Colombia) que va obrir, amb la mateixa filosofia que la Casa Voladora, l’any 2017.
Com artista és polifacètica i experimenta la combinació de múltiples expressions. Des de la literatura, destaquen tres llibres publicats. El seu primer viatge a Llationamèrica la va portar a publicar “Cartas de la Mujer Dormida” (Editorial Pulso y Letra. 2015) escriteas a l’escolta de la ciutat de Buenos Aires. El gener de 2017 publica el seu segon llibre “Reescribir entre cuerpos caminos po(e)sibles” (Editorial UOC. Pedagogías Contemporáneas. 2017) en el que sintetiza part del seu treball com a Doctora en Arts i Educació. En les “Cartas de las Mujer Despierta. Alguien por venir” (Editorial Pulso y Letra. 2018) la autora ens obre el seu cor per desentranyar el misteri d’habitar-se com a dona avui en dia. Per conèixer més sobre les seves experiències narratives i les conferències que dóna, aquest és el link del seu escriptori virtual: https://casavoladora.wordpress.com/escriptori/
Per informació més detallada sobre les experiències concretes al llarg de la trajectòria que aquí es narra, podeu consultar aquest link i descarregar el currículum en versió extensa:
*
CV
Cento Carbó Peris
Data de naixement: 1 de setembre de 1988
Descubreixo que l’art-educació són el camí de transformació de l’èsser humà.
*
He viatjat a través de diferents formacions:
Titulat Superior de Música en l’especialitat de percussió per l’ESMUC. Educació musical (ACEM, ESMUC…) Educar Empoderando de Carlos González, autor de Entre Maestros. Mestres Empoderats de Grundkraft. Escuela de Educación Disruptiva. Equipo de Profesores Innovadores Màster en INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA SISTÈMICA AMB COACHING SISTÈMIC. Especialitat en CONSULTORIA I ASSESSORAMENT SISTÈMIC ORGANITZACIONAL (2014-2016). Seminari d’Intervenció escolar centrada en solucions, impartir per Mark Beyeback (juny 2016). Postgrau del Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc impartit pel Teatro de los Sentidos (Barcelona).
En el terreny laboral he participat en:
Producció d’esdeveniments culturals. Tio de la Porra (Gandia, València). Mestre de percussió i bateria en Escoles de Música (Mataró, Roda de Ter i l’Esquirol, El Prat de Llobregat). Direcció de Grups de Percussió (Baketomba). Comusitària. Plataforma pel Desenvolupament Cultural Comunitari. Tallers de música. Per exemple: Milonga Sonora (bodymusic + soundpainting). Projecte Assessoria Rítmica (acompanyament-formació musical). Soci-treballador de la cooperativa Musicop (Mataró), dedicada la gestió de projectes educatius, socials i culturals en l’àmbit de la música. Formo part de l’àrea de Formació, Innovació i Qualitat. Director-creador del projecte DEFORMA’T (www.deform4t.com).
COM A ARTISTA
Semenéska
Andergrau
Anacrusa Band
La Raíz
La Tremenda
Baketomba
La Fórmula Latina
Zambo
Nuna
Trio Chorinho
Espacios (duo amb Ivet Frontela)
Laura Guarch Trio
GospelSons
Laia Rius
Gramophone All Stars Big Band
La Bomba Cósmica
Toti Soler
Col·lectiu Tanimbuca
Xaluq
Joan Rovira
La Folie
Residual Gurus
*
COM A EDUCADOR
Associació de Dolçainers i Tabaleters de Bellreguard
Grup de Percussió Baketomba (Molins de Rei)
Escola Municipal de Música de Roda de Ter i l’Esquirol
Escola de Música CEME (Sabadell)
Escola Municipal de Música d’El Prat de Llobregat
Escola Municipal de Música de Mataró
Comusitària (Desenvolupament Cultural Comunitari)
Assessoria Rítmica per a Grups de Percussió
Universitat Blanquerna de Barcelona
Universitat Jaume I (Castelló de la Plana)
Curs de Percussió, Creativitat i Lideratge (Mataró)
Produccions Culturals Tio de la Porra (Gandia)
DEFORMA’T creativitat + educació + autoindagació
Casa Voladora - Casa Nido 