l’infinit són tots aquelles indrets on hem estat i no recordem. L’infinit són per mi els viatges, per això guardo una habitació pels viatgers que arriben i que es queden uns quants dies. És l’habitació del repòs, on s’abandona el control del cos en el son. Jo somnio molt i m’impressiona com a través dels somnis, adormits, podem viatjar. Així és que si un dia vens a la casa voladora veuràs que l’infinit és simplement el lloc per dormir, el lloc dels viatgers 🙂
L’ infinito
“Sempre caro mi fu quel ermo colle
e quella siepe que da tanta parte dell’ultimo orizonte in guardo esclude
ma sedendo e mirando interminati spazi al di lá da quelle e
sovrumani silenzi e profondissima quiete
io nel pensier mi fingo ove per poco el cor non si spaura.
E come il vento odo stornir tra queste fronde
io quello infinito silezio a questa voce vo comparando;
e mi sovvien l’eterno, e le morte stagioni, e la presente e viva, e il suon di lei
Cosí tra questa immensitá s’annega el pensier mio,
e il naufragar m’é dolce in questo mare.”
Giacomo Leopardi
Casa Voladora - Casa Nido 
Estic impacient per veure la foto que posaràs aquí 😉
l’infinit són tots aquelles indrets on hem estat i no recordem. L’infinit són per mi els viatges, per això guardo una habitació pels viatgers que arriben i que es queden uns quants dies. És l’habitació del repòs, on s’abandona el control del cos en el son. Jo somnio molt i m’impressiona com a través dels somnis, adormits, podem viatjar. Així és que si un dia vens a la casa voladora veuràs que l’infinit és simplement el lloc per dormir, el lloc dels viatgers 🙂
L’ infinito
“Sempre caro mi fu quel ermo colle
e quella siepe que da tanta parte dell’ultimo orizonte in guardo esclude
ma sedendo e mirando interminati spazi al di lá da quelle e
sovrumani silenzi e profondissima quiete
io nel pensier mi fingo ove per poco el cor non si spaura.
E come il vento odo stornir tra queste fronde
io quello infinito silezio a questa voce vo comparando;
e mi sovvien l’eterno, e le morte stagioni, e la presente e viva, e il suon di lei
Cosí tra questa immensitá s’annega el pensier mio,
e il naufragar m’é dolce in questo mare.”
Giacomo Leopardi